EL PORTAL WEB “PARES”

UNA FINESTRA OBERTA AL CONEIXEMENT DELS DOCUMENTS DE XERT

Per Xavier Calderé Bel, arxiver i historiador.

A la memòria dels meus avis, Joan Baptista Bel Royo i Maria Dolors Montfort Sanz, i al poble de Xert.

   Quan un investigador vol conèixer el passat d’una comunitat, família o persona el primer que pot fer és escoltar el que li explica la gent que l’envolta. També pot submergir-se en el que mostren els documents; és a dir, pot acudir al que s’anomenen fonts primàries d’informació. Són a partir d’aquestes fonts que es pot fer coneixement del passat, tan necessari en el procés de saber qui som en l’actualitat.

   A hores d’ara, a ningú se li escapa que Xert té una història gairebé mil•lenària construïda amb el pòsit que han deixat generacions i generacions de famílies, al llarg dels segles. Això no obstant, accedir als seus documents no sempre és fàcil. Consultar els actuals, de vegades és feixuc degut a l’excés d’informació. Amb els antics, ens passa el contrari: molts no s’han conservat o només ens han pervingut de forma fragmentària, altres estan en mans d’institucions o arxius privats on el règim de l’accés –malgrat que estigui en molts cops garantit per les lleis– no sempre és viable, sense una tasca laboriosa de petició continuada amb els seus titulars. Finalment, una gran part dels documents sí que estan en arxius de titularitat pública, amb unes pautes de conservació i accés lliure ben reglades per la normativa vigent.[1]

Xert

Doc. 1. Panoràmica de Xert (www.google/images).

   D’aquests arxius públics, el més proper a nosaltres, és sense dubte, l’Arxiu Municipal de Xert. Una institució que, encara a hores d’ara, necessita una millor conservació dels seus fons i una difusió del seus instruments de descripció més bàsics (quadres de fons, inventaris i catàlegs); veritables eines per poder determinar què conserva i que es pot consultar.[2] Malgrat això, alguns historiadors i estudiosos ja han pogut accedir als seus preuats documents i han pogut fer-hi recerca, en els darrer anys, tot redactant estudis de gran vàlua.[3]

   A banda d’aquest arxiu, cal dir que la majoria dels altres centres públics es troben lluny de nosaltres. Són probablement les institucions amb una varietat de fons més rics, pel que fa a la documentació conservada. Això no obstant, la seva consulta se’ns fa complicada perquè només es troben a l’abast dels arxivers que els custodien i en volen fer-ne difusió o dels historiadors –anomenent-los professionals– que poden i volen acudir de forma expressa a aquests arxius i consultar els seus documents in situ. Tanmateix, en els darrers anys, alguns d’aquests centres de documentació han difós els seus fons més importants i els mostren al públic fent ús de les noves tecnologies. Fins i tot, en alguns casos, aquests arxius han iniciat una tasca de digitalització de part d’aquesta documentació, cosa que permet als internautes poder fer cerques –amb el topònim “Xert”, per exemple–, i fer-se seus alguns dels petits tresors que es conserven en dipòsits documentals d’arxius de Madrid o Barcelona, per dir-ne alguns casos.

   Aquest article no té més objectiu que posar en valor un d’aquests recursos en línia, fer-lo conèixer a qui no el coneixia encara i encoratjar a què altres arxius públics o privats puguin fer el mateix camí en benefici de la democratització del coneixement.

1. ENTREM A PARES! http://pares.mcu.es/

   PARES (Portal de Archivos Españoles) és un projecte del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports creat l’any 2008, per a la difusió en Internet del patrimoni històric espanyol conservat en la seva xarxa de centres públics dependents de l’Estat. Entrant en aquesta pàgina web s’ofereix accés lliure i gratuït, no només a l’investigador, sinó a qualsevol ciutadà interessat en accedir als documents dels arxius espanyols, tot compartint imatges digitalitzades dels documents. És un projecte encara obert i, per tant, al marge dels documents que ara per ara són visibles, és ben probable que es puguin mostrar d’altres a mesura que avancin les tasques de descripció i difusió dels fons que custodien als diversos arxius de l’Estat.

Web PARES

Doc. 2. Captura de pantalla del web PARES.

   A hores d’ara (febrer de 2015), una cerca simple amb les paraules Xert o Chert, en aquesta pàgina web, permet trobar una mostra de documents del poble custodiats en aquests arxius. Ens adonem que la majoria estan custodiats a l’Arxiu Històric Nacional, a Madrid: un arxiu creat a mitjan del segle XIX fruit, sobretot dels canvis administratius produïts, aleshores, amb la formació del nou Estat liberal. En efecte, la supressió dels senyorius jurisdiccionals, dels ordes militars i dels béns de les congregacions religioses producte de les diverses desamortitzacions, així com l’eliminació de les estructures administratives d’Antic Règim obligaren a l’Estat a la custòdia d’uns documents que abans del procés de centralització havien estat en altres mans. És això el que va passar, per exemple, amb els documents generats per l’orde i senyoriu de Montesa, en el qual el terme i poble de Xert –com és sabut– va formar part. Així, veiem, en aquest arxiu, documents classificats en el fons de Consells d’Ordes i concretament en la sèrie d’Ordes militars-Montesa-Casaments, on cal destacar, a tall d’exemple: “L’expedient de proves de Casilda Claduch Sanz, natural de Xert, per contraure matrimoni amb Lluís Mas Borràs, cavaller de l’orde de Montesa”, de data 1686, o “L’expedient de proves de Jaume Romeu Macipa Sanz, natural també de Xert, per a l’ingrés en la mateixa orde”, de l’any 1636. Són només dos expedients d’aquest fons documental, però és segur que sobre Xert hi haurà més “papers”, interessants per conèixer de quina forma la vida dels xertolins i de les xertolines es desenvolupava durant aquells segles en què el poder de l’orde de Montesa era ben viu.

Arxiu Històric Nacional

Doc. 3. Façana de l’Arxiu Històric Nacional, a Madrid. (www.google/images).

   També és de destacar en aquest mateix Arxiu Històric Nacional, el fons procedent de l’antic Consell de Castella, creat per les Corts de Valladolid l’any 1385 i consolidat a partir de la baixa edat mitjana com a òrgan superior de la Corona de Castella, amb competències ampliades a partir del 1707 en els territoris de la Corona d’Aragó. En aquest fons destaca “L’expedient de remissió de Josep Sanjust, governador de Peníscola, al comte d’Aranda, sobre l’estat de les confraries, germandats i congregacions corresponents a la seva governació dels pobles del seu partit i amb el seu dictamen”, de l’any 1771. Com que Xert formava part d’aquest partit, és ben segur que algunes dades de poble, a les darreries del segle XVIII, han d’aparèixer en aquest informe que va ser enviat al ministre del rei Carles III. Malgrat això, per saber la qualitat i quantitat d’aquestes dades no ens queda més remei, en l’actualitat, que anar a Madrid i consultar el document físic o esperar que PARES el digitalitzi i el mostri en línia amb tota la seva plenitud.

   PARES també ens detecta altres documents del poble, en aquest mateix arxiu de Madrid. Aquest és el cas de l’expedient classificat dins del fons del Consell d’Inquisició i titulat“Plet civil contra Jaume Celma, notari i familiar del Santo Oficio, a instàncies de Pere Calduch i la seva muller, veïns de la vila de Xert (Castelló), sobre la possessió d’una heretat”, de l’any 1631-1637. De dates més recents també és interessant un document que trobem en la col•lecció de segells de tinta i que, en aquest cas ja es pot veure digitalitzat: es tracta de l’escrit signat per l’alcalde de Xert de l’any 1876, Sr. Miquel Beltran, en què s’esmentava la simbologia dels diversos elements que apareixen a l’escut del poble.

Document escut de Xert

Doc. 4. Descripció de l’escut de Xert elaborat per Miquel Beltran, alcalde de Xert, l’any 1876.

AHN, Col•lecció de segells i tinta.

   Però això no és tot! El portal web també ens assenyala altres expedients sobre xertolins i xertolines classificats en altres fons del Històric Nacional. Aquests són els casos del fons de la Universitat Central, el del Real Colegio de Medicina y Cirugia de San Carlos o el de l’Associació General de Ramaders del Regne. Deixem al lector interessat que pugui entrar en la pàgina web i llegir quins són aquests expedients, classificats en aquests fons, destacats per al coneixement de la nostra història comuna.

   Això no obstant, deixem per al final del present article, la menció específica al reportatge fotogràfic de la Guerra Civil del fotògraf Albert Louis Deschamps i l’expedient de l’anomenada Causa General, aquest iniciat pel règim del dictador Franco a tots els municipis espanyols –Xert entre ells–, des de la finalització de la Guerra Civil. Les fotografies estan classificades en la Secció de la Guerra Civil de l’Arxiu Històric Nacional: l’anomenat Centre Documental de la Memòria Històrica, a Salamanca. L’interessant expedient de la Causa General està reunit dins del fons de la Fiscalia General de l’Estat del mateix Històric Nacional. Pels dos casos, PARES ens mostra íntegrament tots els seus documents després d’una valuosa tasca de digitalització.

   Per acabar, el mateix portal web ens mostra altres documents que citen el nostre poble; documents custodiats en altres arxius de titularitat estatal. Aquest és el cas dels que poden trobar-se a Barcelona, a l’anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest arxiu conserva documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca, més els arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris espanyols de la Corona d'Aragó: Aragó, les Balears, Catalunya i València.. PARES ens cita aquí l’existència del pergamí, datat el 24 de juny de 1256, provinent del fons de la Cancelleria Reial, en relació a “Guillem de Montcada a Guerau Amic, castellà d’Amposta, sobre la propietat dels llocs de la Sènia, Freginals (terme d’Ulldecona) i la Barcella i Calig en el terme del castell de Cervera”. No obstant això, la part més rica sobre Xert, present en aquest arxiu, es troba al fons del Consell Suprem d’Aragó on s’esmenten un seguit de lligalls, datats tots ells al segle XVII. En destaquen, entre d’altres exemples, “les amortitzacions de terres propietat de l’església del poble”, de 1611 a 1700, les “cartes del tinent general de Montesa, D. Juan Crespi, al marquès de Villalba”, de 1675; el “plet del lloc de Xert, entre els seus veïns i el seu senyor”, de l’any 1677, o de, fins i tot, d’un expedient que relata “la causa criminal por una mort comesa a Xert”, de 1688, o del que esmenta“el perdó d’un home de Xert que va atacar la seva dona”, datat l’any 1676. Són tots aquests, expedients només descrits a PARES de forma molt somera. La seva consulta encara espera la visita de l’historiador o persona interessada que pugui anar a Barcelona i els vulgui llegir.

Arxiu de la Corona d’Aragó.

Doc. 5. Dipòsit de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. (www.google/images).

   Finalment, destaquem en la mateixa pàgina web, algun document més de xertolins que es conserva en l’Arxiu General de l’Administració, situat a Alcalà d’Henares; un centre de documentació que custodia la memòria històrica més recent de l’Estat, ja que els seus fons es refereixen fonamentalment al segle XX, i de manera especial a la seva segona meitat, encara que també guarda un important volum de fons de la segona meitat del segle XIX. La seva consulta és obligada per tal d’obtenir qualsevol informació rellevant sobre arquitectura, urbanisme, obres públiques, l’educació, la cultura, el turisme, l’economia, la hisenda, la justícia, etc. PARES ens informa aquí de l’expedient de “classificació de la mestra de Xert, Antònia Cervera Prats”, datat l’any 1888.

2. EL REPORATGE DEL FOTÒGRAF DESCHAMPS i ELS EXPEDIENTS DE LA CAUSA GENERAL. DOCUMENTS DE XERT EN TEMPS GUERRA I POSTGUERRA.

   L’arxiu del fotògraf francès Albert Louis Deschamps va ingressar en la Secció de Guerra de l’Arxiu Històric Nacional, mitjançant una adquisició, l’any 1993. La importància de Deschamps (Burdeus, 1899 - Paris, 1972) per al nostre cas, està en saber que va treballar com a fotoperiodista corresponsal de la revista francesa L’Illustration, en la nostra Guerra Civil i que per al 1938 el tenim acompanyant a les tropes Nacionals que baixaven pel Mestrat, en direcció a Vinaròs, per tal de trencar l’Espanya Republicana en dues meitats. Mentre acompanyava aquestes tropes, va fer algunes fotografies, amb les muntanyes del poble de fons. PARES ens reprodueix els seus negatius amb aquesta descripció:“Pujada al front d’un comboi de reforç i avituallament després de la presa de Xert”. En total són quatre imatge les mostrades per la pàgina web que semblen immortalitzar un comboi de vehicles marxant en direcció a Xert, per la carretera general. Totes semblen realitzades al mes d’abril de 1938, poc després de l’ocupació del poble per les forces franquistes.

Terme de Xert al 1938.

Doc. 6. Imatge digitalitzada d’una de les fotografies realitzades per Albert Louis Deschamps al nostre terme, el 1938.

AHN, Arxiu fotogràfic Deschamps.

   L’expedient de la Causa General de Xert, –ja ho dèiem en pàgines anteriors–, és un dels més interessants mostrats per PARES, pertanyents al nostre poble. La Causa General, instruïda pel Ministeri Fiscal de l’Estat franquista, fou un extens procés d'investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós, després de la Guerra Civil. Iniciat mitjançant el Decret del 26 d'abril de 1940, l'objecte era, segons el seu preàmbul, el d’instruir“els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja”. Els diversos expedients locals de la Causa General van recopilar no només informació sobre les circumstàncies i detalls produïts, durant la contesa, a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions realitzades per les autoritats, forces armades i de seguretat i persones partidàries dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República en l’any 1931. El nostre cas no fou pas una excepció.

   De totes formes, cal dir que de Xert, realment semblen haver-hi dos expedients de Causa General, conservats per l’Arxiu Històric Nacional: un, incoat entre els anys 1938 i 1939, just després de l’ocupació del poble per part de les tropes feixistes, i l’altre realitzat entre 1941 i 1958, en aplicació de la llei esmentada. En qualsevol cas, en cadascun dels expedients trobarem documentació diversa sobre la “relació de persones residents en el poble que durant la dominació roja van ser reprimides”, “la relació de cadàvers recollits en el terme” i “la relació de tortures, incendis, destruccions d’esglésies i objectes de culte”. També s’hi troben oficis, diligències, certificacions, providències del fiscal i del jutge, declaracions de testimonis i informes de l’ajuntament de l’època, de la Guàrdia Civil i del Jutjat Municipal de Xert. Un veritable arsenal de documentació que va utilitzar el règim franquista per emprendre el seu mecanisme repressiu, també en el nostre àmbit local: un poble que comptava aleshores amb poc més de 2300 veïns.

   En total, el nostre expedient de la Causa General consta de 34 documents que podem llegir lliurement en pantalla. Això no obstant, no és el nostre objectiu centrar-nos ara en el contingut i el context polític i social del que explica el lligall. Ho deixarem, potser per a un futur estudi. L’esforç pagarà la pena.

Doc. 7. Unitat documental de l’expedient de la Causa General de Xert, 1941-1958.

AHN, Fons Fiscalia General de l’Estat.

   Ens limitarem, ara per ara, a convidar a què tota persona interessada pugui accedir lliurement a aquests documents que ens ofereix PARES. A partir d’ells, la veritat del nostre passat estarà una mica més a prop de qui vulgui fer la recerca, la pugui redactar i desitgi difondre-la, a la llum dels documents consultats. I tot, sense moure’s gaire, d’entrada, de davant de la pantalla de l’ordinador.

   Endavant, doncs! El coneixement de la nostra història és davant nostre.

_____________________________________

[1]Esmentem la Constitució Espanyola en el seu article 105b. També la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol o la Llei 52/2007, anomenada de la Memòria Històrica.

[2]L’Arxiu Municipal de Xert conserva sèries documentals completes, procedents del que podríem anomenar fons municipal, d’ençà de la dècada dels anys trenta del segle passat. Capítol a part, destaca el fons del Registre Civil íntegre des de la seva creació en el darrer terç del segle XIX. Això no obstant, en els darrers anys s’han pogut rescatar part dels seus fons històrics, cosa que ajuden a conformar un fons arxivístic que podem fer remuntar fins a mitjan del segle XIX, amb documents esparsos del segle XVIII. Documents catalogats per Odette Calvo, llicenciada en geografia i historia. Per a més informació consulteu l’estudi de Juan Antonio Micó Navarro: “Morir en Xert (1852-1884). Aproximación al estudio de los diagnósticos de muerte en una comunidad rural del Baix Maestrat” publicat en l’obra coordinada per Josep Lluís Barona Salut i Malaltia en els Municipis Valencians (1996), pàg. 239-248. L’estudi es pot consultar en línia en el lloc web http://www.chert.org/juanantoniomiconavarro/

[3]Destaquem, a tall d’exemple, l’estudi de Josep Messeguer-Carbó titulat La Topononímia urbana de Xert: el poble vell (segle XIX-XX), publicat per la Cooperativa Agrícola Sant Marc, l’any 2008.

© Copyright X.C.B. - 2015<

http://www.chert.org