El repoblament aragonés

Per Jesús Moya Casado

SOBRE EL REPOBLAMENT ARAGONÉS EN EL REGNE DE VALÉNCIA

La Falsetat del repoblament català

     Per si a algun l’interessa conéixer esta part de l'Història del Regne de Valéncia, ací m'he entretingut en buscar certes senyes que estan a disposició de qualsevol que tinga interés… pero per ad això, tindrà que llegir, que visitar archius, passar-se moltes hores repassant, investigant, aixina d'eixa forma no es parlarà “d’oïdes”. I açò no són opinions, són senyes.

     El 28 de setembre de 1238 Valéncia capitula davant el rei Jaume I i entra en la ciutat el 9 d'octubre. Tres dies despuix el monarca comença al repartiment de les donacions. La seua ocupació tenia data de caducitat: hi havia un determini per a fer-se càrrec de la donació, que era el “decimum die post Pasch” com es diu en el propi manuscrit del “repartiment”, corresponent en el 6 d'abril de l'any següent, ya que el Dumenge de Pasqua de 1239 va ser el 27 de març.

     Tres dies més tart del venciment de dit determini s'inicia la confecció del primer cens que finalisaria a finals de dit any, prèviament a la confirmació del repartimient que Jaume I faria en 1240.

Llibre del repartiment.

     Tots sabem que el primer aragonés que es va instalar en lo que més tart es convertirà en “el Regne de Valéncia” va ser Blasco d’Alagón. Sense entrar en les diferències sorgides entre el rei i don Blasco per la qüestió del castell de Morella, Blasco d’Alagón va ser senyor de les poblacions castellonencas d’Ares, Morella, Culla i Les Coves de Vinromá, Zorita, Vallibona, Herbés, la penya de Bel, La Mata, Bójar i Fredes, la Mola Escabosa, Vilanova, Corachar, Penya d’Aranyuel o Aranyonal i Castellfort, Tirig, Salzadiella, Benasal, Catí, Albocàcer, Castell de Cabres i Villafranca del Maestrat, ademés de Cinctorres i El Molinell.

     Per supost don Blasco no va ser l'únic noble aragonés en senyorius en el Regne de Valéncia. També posseiren o varen otorgar cartes de població en l'actual província de Castelló els següents: Jimeno d’Urrea rep de Jaume I el castell d’Alcalatén “en premi als seus servicis” (1233); Fernando Pérez de Pina pobla Benicarló (1236) i posseïx Veo i Ahin (1238); Jimeno de Foces rep “l’alqueria de Tales junt a Onda” (1237). El prior de l'Hospital de Santa Cristina del Somport pobla Almazora (1237); Jimeno Pérez de Daroca, Chilches (1238); al comanador d'Alcalà se li favorix en el “castre d’Almedíjar”, junt a Segorbe (1238); a Pedro de Valmañá en les coves de Berig (1238); a García Romeu en la vall d’Artana (1238); a García Pérez d’Huesa en Geldo (1238); Gil d’Atrosillo dona Vinaròs a poblar (1241); Pedro Sánchez, notari real, rep Montornés, davant Castelló (1242); Ladrón pobla Ares (1243); el comanador d'Alcanyís concedix la carta pobla del castell de Pulpis (1244) i Villanueva d’Alcolea (1245); el Monasteri de Rueda pobla Alforre, en terme de Morella (1254).

     Igualment Artal de Luna va rebre Paterna i Manises(1237); el comanador d'Alcanyís les “alqueries” de Bétera i Bulla (1237) i també “l’alqueria de Chirivella de l’Algarbia” (1238); Rodrigo Jiménez de Luesia “l’alquería” de Foyos a canvi de la vila de Chivert que li havia segut entregada anteriorment (1237); Jimeno d’Urrea, Sollana (1237); Fernando Díaz, Benaguacil (1237); Rodrigo Zapata va obtindre Picasent (1237); Asalito de Gudal, que va ser repartidor de la ciutat, va cobrar l’alqueria de Puzol (1237).

     Aixina mateix consten en el “repartiment” atres donacions tals com: a Jimeno Pérez de Arenós, Andilla (1237); a Rodrigo de Lizana, Montroy, Bunyol i Macastre (1238); a García de Pueyo, Nacarella; a Palacín de Foces, Alcàsser, encara que després canviarà d'amo puix la va poblar Pedro Ruiz de Corella en 1250, i a Artal de Foces, Espioca (1238); a Pedro Garcés d'Aguilar, Masamagrell; Peregrín d’Atrosillo va rebre Catarroja i Gil d’Atrosillo l’alqueria d’Albal, encara que ya en 1237 havia rebut l’alqueria de Náquera. Fernando Pérez de Pina va rebre l’alqueria de Marchalenes “per a vint escuders” i Benicalap, García i Jimeno Pérez de Pina la de Benimaclet (1238); la d’Albalat dels Sorells va ser per a Sancha Pérez d'Aguilar (1238). Lope Ferrench de Lucernich va obtindre Alberic (1238); P. Cornel va rebre Vilamarchant i l’alqueria de Chest (1238). Galaubia, Catadau (1238). Jimeno de Tobia el castell de Monserrat i l’alqueria de Real de Montroy (1240)

     Respecte a l'Iglésia aragonesa, el bisbe de Saragossa va rebre el castell i vila de Ribarroja i Albalat (1237-38); l’alqueria d’Alfafar va passar a domini de Miguel, cambrer del bisbe de Saragossa, i de García de Ladret, el seu germà; la de Cotellas a A. de Lac, prepósit d'Osca, i el bisbe d'esta última ciutat, Vidal de Canellas, va obtindre les d’Almácera i Alcudia (1238), si be esta última li seria permutada pel monarca, despuix de la conquista de Valéncia, per la de Alboraya.

     Els consells aragonesos també varen obtindre feus, puix Godella i Alfara foren per als jurats del consell de Daroca (1239), el consell de Terol va rebre Alacuás (1239) i els cofrades de Calatayut, Moncada (1240), que en anterioritat havia segut donada a Pedro de Moncada.

     En la segona mitat del sigle i alvançant cap al sur, es varen seguir otorgant llicències de població per part de senyors aragonesos: Jimeno Pérez d’Arenós va poblar, ademés de Cortes d'Arenoso (1251) Bocairent, Agres, Mariola (1256), Alcoy (1256) i Andilla (1292, encara que la té des de 1237; la filla de García d’Ahuero pobla Almusafes (1251); els senyors de la baronia de Bunyol, Berenguela Fernández i el seu fill Pedro Fernández de Híjar, Siete Aguas (1260), ademés de Yátova, Millars, Turís, la Cova, Pardinella i la Bacolla (1266); el comendador d'Alcanyís, Bejís (1276); Jimeno d’Urrea, senyor de Alcalatén, Sollana (1277) i Chodos (1292).

     Atres personages aragonesos que varen tindre propietats varen ser: Pedro Fernández de Híjar, que va seguir sent senyor de Bunyol i reformà les condicions de poblament als musulmans en 1300; Gonzalo García, senyor de Mogente, repoblà dita localitat tres anys més tarde (1303) i despuix Font la Figuera (1313); Juan Jiménez d’Urrea, senyor de Monteagudo i Alcalatén, poblà l’Alcora (1305); Pedro Jiménez, senyor de Borriol, va poblar esta població (1307). Gonzalo Jiménez d’Arenós va modificar la carta de població de la Pobla d’Arenós (1317); Jimeno Pérez d’Arenós, senyor d’Andilla i Cheste, pueblà Cheste (1320); en 1340 es va vendre Cullera a Lope de Luna; Tota Pérez d’Urrea i el seu fill varen donar carta de població a Lucena (1335)

     Tots estos personages, per supost, no es varen presentar davant les diferents donacions sols; varen dur en sí numerosos acompanyants, sirvientes, i cos d'armes com nos diu el “Llibre del Repartiment” en Jimeno de Tobía que va vindre al Regne junt en els seus cavallers i ballesters “cum suas armis et equitaturis”.

     Si tenim present que per al repoblament del Regne de Valéncia varen vindre, o millor dir, varen ser agraciats, en distintes prebendes, tota classe d'estaments socials: clero, órdens militars, nobles, cavallers, notaris, justícia, també vingueren gran cantitat de gents que varen desenrollar el seu ofici, tals com “… los de ballestero, barbero, binadero, bolsero, carnicero, carpintero, cestero, cocinero, corredor, correjero, cosedera, frenero, herrero, hortelano/a, mercader, notario, panicera/o, pellicero, pergaminero, perpunter, pescador, pintor, portero, tapiador, tendero, tintorero, trapero y zapatero”. I també va haver persones al servici del rei o de la casa real igualment favorides, entre ells notaris, sastres, justícies, etc.

     D'una forma molt aproximada es pot dir que els aragonesos que varen vindre a la capital del Regne de Valéncia, durant un sigle i mig despuix de la Conquista, va ser d'un 36 % del total de la ciutat.

     Este percentage resulta ser el més alt de l'immigració forànea, ya que els procedents dels diferents territoris de la Corona de Castella solament varen representar el 3,35 % i els originaris de Catalunya el 2,99 %. Afigga's a estos percentages els navarresos, francesos, hongaresos, diferents estats papals i tindrem la totalitat de les procedències vingudes a la Conquista.

     En resum en este estudi solament s'esbossa una aproximació al coneiximent de l'immigració aragonesa en el regne de Valéncia. Queda suficientment comprovat que els aragonesos varen ser el contingent humà foràneu més important que va intervindre en el repoblament valencià durant el sigle de la conquista i també en el següent.

     Documentació consultada:

E. Guinot, Cartes de poblament valencianes,

M.ª D. Cabanes, R. Ferrer, Libre del Repartiment, I y II.

A. Huici, Juan F. Utrilla, Emilia Salvador Esteban, Concepción Villanueva Morte, Antonio Ubieto Arteta, Ramón Ferrer Navarro, Pierre Guichard, Antoni Furió Diego, Enric Guinot Rodríguez, Pedro López Elum, José Hinojosa Montalvo, Josep Torró Abad, José María Lacarra y de Miguel, Archiu Municipal de Valéncia, Archiu del Reino i Biblioteca de San Miguel de los Reyes.

© Copyright J.M.C. - 2022

http://www.chert.org