Calixt III

Per Jesús Moya Casado

     Un día 8 de abril de l'any 1445, Alfons de Borja i Cavanilles va ser elegit Papa prenent el nom de Calixt III, (no confondre en Calixt III que va ser antipapa de 1168 a 1178).

     Alfons de Borja va nàixer en la Torreta de Canals (Xàtiva) el 31 de decembre de 1378 i morí en Roma el 6 d'agost de 1458. Fon el Papa número 209, des de 1455 a 1458.

Alfons de Borja i Cavanilles, Papa Calixt III

     Únic fill varó de Doménec de Borja, “un bon home, llaurador de Xàtiva”, i de Francesca, fon també el primogènit, i tingué quatre germanes: Isabel, Joana, Caterina i Francesca.

     Estudià lleis en l'universitat de Lleida, de la que també va ser professor, on cridà l'atenció del antipapa Benet XIII (Papa Lluna), que ho va atraure a la seua causa en l'enfrontament del Cisma d'Occident.

     Estigué al servici d'Alfonso V com a juriste i diplomàtic. Este mateix rei ho envià a Penyíscola en el desig d'un acostament en Roma. L'èxit de la seua negociació, va supondre el fi del cisma que havia dividit a l'Iglésia des de 1378 i la reconciliació entre el rei d'Aragó i el papat. Com recompensa, Alfons va ser nomenat bisbe de Valéncia en 1429.

     En Valéncia va permanéixer poc temps puix continuà prestant els seus servicis al rei d'Aragó Alfons V, especialment en els assunts napolitans. El papa li premià en el capelo cardenalici el 2 de maig de 1444. A partir d'eixe moment va establir la seua residència en Roma.

     Fon conseller del papa Nicolau V, i a la mort d'este, en 1455, va ser elegit Papa com a solució de compromís, gràcies a la seua alvançada edat i a la neutralitat que havia observat. Proclamat sum pontífex el 8 d'abril de 1455 en el nom de Calixt III, una de les seues primeres decisions va ser canonisar al seu paisà sant Vicent Ferrer, del que es digué que li hi havia profetisat l'elevació a “la més alta dignitat a que pot aplegar un home mortal”.

     Desconfiant d'els qui recelaven d'un Papa estranger, es rodejà dels seus més directes aplegats, començant pels seus tres nebots favorits: Roderic de Borja, futur papa Aleixandre VI, bisbe de Girona i de Valéncia, vicecanceller de l'Iglésia, i Joan Lluís de la Milà, bisbe de Sogorb, fets cardenals en 1456, i Pere Lluís de Borja, designat capità general de l'Iglésia.

     En 1456, va establir una comissió que anulà el juí que, en 1431, havia condenat a Joana d'Arc i la declarà inocent dels càrrecs de bruixeria per els que havia segut cremada en la foguera.

     A l'objecte de desacreditar al Papa, tachant-ho de supersticiós, Bertomeu Platina posà en circulació la llegenda de que Calixt III havia ordenat que les campanes de les iglésies tanygueren tots els dies a migdia contra l'amenaça que representava el cometa Halley, visible en 1456, al que segons el matemàtic francés del sigle XVIII Pierre-Simó Laplace, Calixt III hi hauria excomunicat. L'orde, en realitat, havia segut donada per a recordar als cristians el perill turc i la necessitat de la creuada, segons arreplegava la bula de 29 de juny de 1456, en la que ni tan sols es mencionava al cometa.

     A la mort de Calixt III ocorreguda el 6 d'agost, festa de la Transfiguració del Senyor per ell instituïda en recort del siti de Belgrat, el seu nebot Pere Lluís, despuix d'entregar el colege cardenalici Sant Angelo, fugí de Roma per temor a la fúria desnugada pels romans contra “els catalans” (aixina cridaven els romans als pertanyents al Regne d'Aragó), pero descobert en Civitavecchia va ser assessinat el 26 de setembre següent.

________________________________

     L'image és del retrat l'oli de Calixt III que es pot contemplar en el Museu de la Catedral de Valéncia i és obra de Joan de Joanes.

© Copyright J.M.C. - 2021

http://www.chert.org