Mossèn Godefroid Léon Khonde

En memòria del Rector de Xert de 2014 a 2020

Per Araceli Segarra Ferreres i Joan Antoni Micó Navarro


    El dia 18 de novembre de 2020 una trista noticia va inundar els cors de totes les xertolines i xertolins. Ens va deixar mossèn Godefroid Léon Khonde, rector de la parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció de Xert des de feia 6 anys.

    Mossèn Léon era molt estimat per tot el poble de Xert i ha estat un exemple de solidaritat, lluita, il•lusió i amabilitat, denotant el que tothom ja sabia: que era una gran persona. A partir del que ell mateix ens diu a la coberta posterior dels seus llibres, fem una petita biografia de la seua trajectòria humana i intel•lectual.

Mossén Godefroid Léon Khonde.

    Va nàixer l’any 1960 a Tshela-Mbanga, província del Baix-Congo en la República democràtica del Congo, antiga colònia francesa, per la qual cosa el seu idioma cultural era el francès. Era el tercer fill d'una família de 7 germans. Va cursar els estudis religiosos al seu país d'origen. La mort sobtada del seu pare quan ell tenia 18 anys, el va obligar a treballar per tal de poder pagar-se la carrera.

    En 1983 es va diplomar en filosofia pel Grand Séminaire Saint Robert Bellarmin de Mayidii i en 1986, en teologia pel Grand Séminaire Jean XXIII de Kinshasa, sent ordenat sacerdot l’any següent a Matadi, pertanyent a la República democràtica del Congo i va estar destinat com a rector de la parròquia de Santa Maria de Loma en Mbanza-Ngungu on va exercir la seua missió sacerdotal entre 1994 i 2000. L’any 2000 va arribar a Espanya i va cursar a València estudis teològics compaginant-los amb la tasca de vicari de la parròquia de Sant Vicent Ferrer de Castelló, i en 2003 es va llicenciar a l’Institut Pontifici Joan Pau II de La Universitat Pontifícia de Letran en Roma amb l’estudi titulat Mariage et famille en Espagne i en 2008 es va doctorar en teologia moral en l’Academia Saint Alphonse de Liguori de la mateixa Universitat.

    Com a fruit dels seus estudis va publicar els següents llibres: Inculturation chrétienne du mariage au Congo. Problèmes et Perspectives (Paris, L’Harmattan, 2015, 400 pàgines), La plenitud del amor conyugal como “totalidad” y “esperanza” hacia el amor de Dios. Una lectura patrística a la luz de San Agustín (Paris, L’Harmattan, 2015, 215 pàgines) i el mateix en francès, La plénitude de l'amour conjugal comme totalité et comme espérance dans l'Amour de Dieu [Texte imprimé]: lecture patristique à la lumière de saint Augustin (Paris, L’Harmattan, 2015, 205 pàgines). Després de la seua estada a Roma s’incardinà a la diòcesis de Tortosa, on va ser rector de les parròquies de Vinebre, Amposta, Camarles i Ligallo de Gànguil. L’any 2012 va ser nomenat rector de les parròquies de Sant Bartomeu, de la Jana, i de Sant Jaume, de Sant Jordi, fins novembre de 2014 en que prengué possessió de les parròquies de l'Assumpció de Xert, Catí i La Jana.

    Quan va morir en novembre del 2020, després d’una llarga malaltia que va dur amb gran resignació i confiança en la voluntat de Déu, era rector de les parròquies esmentades i professor de Moral Social i de Doctrina Social de l’Església a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Damas de Tortosa. La missa corpore in sepulto va tindre lloc el divendres dia 20 del mateix mes a les 12 hores del matí a la nostra església parroquial de l’Assumpció de la mare de Déu i va estar presidida pel bisbe de Tortosa mossèn Enric Benavent i concelebrada amb l’arxipreste de Morella, i cinc capellans més.

Llibres de Mossén Godefroid Léon Khonde.

    Degut a la pandèmia i als possibles casos de COVID19, l’església no es va omplir per la limitació en els aforaments en els actes públics. Per aquest motiu tots els qui no van poder assistir a la celebració litúrgica de la missa, estem ben segurs que desde casa estaven units en la pregària. Ha estat un mossèn molt agraït: tot li pareixia bé i estava sempre content de tot. També li agradava que la gent participés en la celebració de la missa llegint i cantant. Una vegada al més el grup de les guitarres de Xert ens acompanyava amb les seues veus durant la missa i ell sempre deia:

    ─ Quien canta reza dos veces.

    Del que més content es feia, a les classes de catequesi, era de passar un vídeo del Congo, d’ensenyar-nos alguna cançó i parlar un poc del seu volgut i enyorat país.

    També fruïa de parlar un poc en francès amb algun alumne que l’entenia:

    ─ Bonjour. Comment ça va?

    ─ Très bien. Merci. Quan fèiem una trobada amb els xiquets i adolescents de la catequesi o de l’amic invisible per Nadal, al finalitzar cada trimestre, també li brillaven els ulls:

    ─ ¡Ojalá en mi país fuera posible!

    Ell sempre estava pendent de tots els feligresos, anava a visitar els malats i, quan cada Nadal fèiem una replega d’aliments, sempre esbrinava quina família era la que més necessitava.

    Preparava amb aquella gran paciència seua totes les celebracions litúrgiques. Una de les últimes ens vam esperar fins 45 minuts per començar-la. Quant algú li feia un comentari contestava:

    ─ En mi poblado, hasta que no llega el sacerdote no tocan las campanes. Aquí todo el mundo tiene prisa.

    Com anècdota podem contar que un dia, en la fira de maquinària agrícola de la Jana, estava mirant un tractor i li van preguntar:

    ─ Mossèn, que vol comprar un tractor?

     ─ i ell va contestar:

    ─ Es muy caro. En mi poblado sería de gran ayuda. Allí son las mujeres las que trabajan el campo con una azada en la mano y llevando en la espalda a su hijo pequeño. El Congo es un país rico, tiene muchas mines, pero la gente es pobre. Ací, a Espanya hi havia crisis econòmica aquest any i ell va dir:

    ─ Allá siempre hay crisis.

    Un grup de gent del poble li vam preguntar un dia per la seua fundació que es diu Frajelo. Nosaltres pensàvem que era una bona idea col•laborar; ell no volia explicar res i el vam encoratjar per tal de donar-la a conèixer.

Missa corpore in sepulto de Mossén Godefroid Léon Khonde a Xert.

    Mossén Léon ens va contar que allà al seu país va presenciar la mort d’una dona embarassada a la porta d’una casa i va pensar fer aquesta fundació que consistia en construir una llar per a les xiques, mares fadrines, que han passat una situació de rebuig social per aquest fet i ho son tanmateix per la seua pròpia família. Mitjançant la seua fundació mossèn Léon les ajudava a criar els seus fills i allí els ensenyaven l’ofici de modistes. Amb les màquines de cosir i tela, que enviava des d’Espanya, elles podien guanyar-se la vida amb la venda dels vestits.

    Al llarg de tot l’estiu del 2020, va anar preparant-se pera fer un enviament de tot el material que tenia emmagatzemat. Estava molt content perquè prompte arribaria un contenidor ple al seu país. Al mes de juliol la TV de Vila-real el va entrevistar i, gràcies a les donacions anònimes, va poder fer realitat aquesta idea. Tota la gent del poble de Xert ha col•laborat d’una manera o l’altra donant-li diferents materials i eines: màquines de cosir, roba i diners per pagar les despeses de l’enviament: la fundació donya Mercedes Beltrán, les dos confraries de la mare de Déu del Lledó, la de la ciutat de Castelló i la de Xert, el Patronat de l’Església Vella i moltes persones particulars a qui estava molt agraït.

    Pensem que com a cristians i ciutadans del món ens cal ajudar, tant als qui viuen a casa nostra com a aquells que pateixen a països llunyans. La gent del poblat de mossèn Léon també són els nostres germans, parents i amics. Qui anava a pensar que quasi arribarien al mateix temps el contenidor amb els materials que havia recaptat per a la seua fundació i el fèretre amb el cos d’ell difunt! Així, el dimarts dia 24 de novembre de 2020, mossèn Léon retornà amb avió per descansar per sempre al seu volgut país del Congo. Allí li van fer un gran funeral que ens demostra l’estima que sentien els seus conciutadans i amics. Qui sembra bondat i amor, recull a la fi dels seus dies allò que ha donat als altres.

    Des d’ací també li volem donar les gràcies a la seua família, en especial a la seua germana Consol, que viu a Castelló, la qual, desd'el primer dia que va arribar a Espanya, l’ha cuidat i l’ajudat fins el final de la seua vida. Totes les xertolines i xertolins sentim molt la seua pèrdua i recordarem amb afecte el seu pas per les nostres vides. Podem dir que hem tingut l’honor de tenir entre nosaltres una persona de la seua talla intel•lectual i la seua bonhomia i compartir un poc de la seua vida, la seua humilitat i la seua gran humanitat.

    Descanse en pau, mossèn Léon!

© Copyright A.S.F. & J.A.M.N. - 2021

http://www.chert.org